Aquest diumenge celebrem la 46a Jornada Mundial per a les Comunicacions Socials. El missatge del Sant Pare és: «Silenci i paraula: camí d’evangelització.» Benet XVI posa en relleu la relació entre el silenci i la paraula: «Dos moments de la comunicació que han d’equilibrar-se, alternar-se i i integrar-se per obtenir un autèntic diàleg i una pregona proximitat entre les persones.»
El silenci a la ràdio, però, és un element estrany: un silenci perllongat més enllà de 30 segons causa en l’oient la impressió que s’ha perdut la connexió o hi ha problemes tècnics. Per això, la ràdio sempre trenca el silenci mitjançant la paraula o la música. Però cal ser conscients que el mitjà radiofònic pot també provocar el silenci de l’oïdor, la reflexió i l’obertura al transcendent. L’experiència de Ràdio Estel —que continua creixent en nombre d’oients— ens ho demostra. Les hores de més concentració d’audiència són les dels espais litúrgics i les dels programes que els volten. Molts —fins i tot escèptics o allunyats— segueixen des de casa o anant o tornant en cotxe a la feina, les laudes, les vespres i, fins i tot, les completes. L’abat de Montserrat ens va dir que havíem aconseguit crear un espai virtual de pregària. Quan darrerament hi ha hagut problemes tècnics amb l’abadia i no ha estat possible d’oferir aquest servei molts ens han fet arribar les seves queixes.
Però no són sols els espais litúrgics, també hi ha programes de solidaritat o de valors capaços de provocar el silenci, o la interiorització, aquest aprofundiment del pensament del qual parla el Pontífex. Recentment Ràdio Estel ha rebut un nou guardó: el programa solidari Punt Org, que dirigeix i presenta Joan Ortiz, ha rebut el premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor proposta d’innovació.
Maria Sierra Rodríguez
També moltes persones diuen que escolten aquesta emissora per la música. El filòsof Francesc Torralba recorda que entre la paraula i el silenci hi ha la música. La bona música ajuda també a interioritzar, a aprofundir, és capaç d’asserenar l’ànim o de provocar l’exultança. Cal reconèixer la paciència i la dedicació que des del començament de la ràdio, la responsable de la radiofórmula, Maria-Sierra Rodríguez ha esmerçat en la pauta musical. A alguns els sembla que la música hauria de retirar-se en benefici de programes més explícitament evangelitzadors. Tot i que aquesta opinió, molt legítima, no sol anar acompanyada de cap proposta de patrocini, cal recordar també que no és necessàriament l’abundància de paraules, de pregàries o d’eslògans la que en una societat secularitzada com la nostra és capaç de moure els cors. D’altra banda,la Missió Metròpolis o la celebració de l’Atri dels Gentils han tingut en la nostra emissora un aliat excel·lent que ha permès fer arribar les seves propostes a persones allunyades.
Per ràdio és molt el que es diu, però també és molt el que es calla. I la nostra emissora no ha volgut mai entrar en certes polèmiques intraeclesials, ni respondre el comportament d’altres plataformes que llancen sistemàticament un missatge de crítica destructiva: hauria entrat en una espiral perversa. El nostre silenci, en aquests casos, també ha estat eloqüent.
Donem suport, doncs, als nostres mitjans d’Església i, en concret, a Ràdio Estel. Estem engegant una campanya a través de la qual confiem obtenir els recursos necessaris perquè aquesta veu, que, des de fa 18 anys ja se sent per gairebé tota la geografia catalana, continuï la seva singladura al servei de l’Evangeli, la pau i la bona convivència.
Incerta glòria tracta també d’altres temes cabdals i d’actualitat perenne, com la soledat de l’ésser humà i l’ineluctable pas del temps. A partir d’una situació concreta, esdevé una reflexió universal sobre una època dramàtica, marcada per les guerres, una experiència vital que aguditza fins als límits allò que és propi de la joventut: l’afany d’amor, de vida, d’immortalitat…
