De la «Gaudium et spes» a l’«Evangelii gaudium»

Portada de l’exhortació apostòlica del Sant Pare Francesc Evangelii gaudium

L’exhortació apostòlica del Sant Pare Francesc Evangelii gaudium (L’alegria de l’Evangeli) sobre l’anunci evangelitzador en el món actual, és el primer document extens (224 pàgines) d’aquest pontificat. Revela el geni, l’espiritualitat i les línies de fons del pensament de Jorge Mario Bergoglio, que en els primers nou mesos del seu pontificat s’ha guanyat el cor de molts. Se n’han fet ressò els mitjans de comunicació públics i ha estat, en general, molt ben valorada fins i tot per persones allunyades de l’Església. L’exhortació és un tractat preciós sobre l’alegria cristiana. En ella fa afirmacions sorprenents, d’un gran calat teològic, com la glossa del profeta Sofonies, «que mostra Déu mateix com un centre lluminós de festa i d’alegria que vol comunicar al seu poble aquest goig salvífic» (4). A l’Evangelii gaudium Francesc convida els fidels cristians a començar una nova etapa evangelitzadora marcada per aquesta joia i també per indicar camins per a l’Església en els propers anys. És una alegria de la qual ningú no queda exclòs, una alegria que sorgeix del cor de Jesús, encomanadissa, que es renova i es comunica, que es viu en les petites coses de la vida quotidiana. És, en definitiva, un «riu d’alegria» en el qual els cristians som convidats a entrar. Francesc avisa aquells cristians «l’opció dels quals sembla una Quaresma sense Pasqua» (6). El Bisbe de Roma, home realista i sobretot pastor, admet que l’alegria no es viu de la mateixa manera en totes les etapes de la vida «de vegades molt dures», sinó que «s’adapta i es transforma i sempre roman com un raig de llum que neix de la certesa personal de sentir-se infinitament estimat més enllà de tot». Quant a l’Església, Francesc en «percep una saludable descentralització» (17) i anima que totes les estructures eclesials «es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les seves instàncies sigui més expansiva i oberta i que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida» (27). Amb un to molt d’acord amb aquest temps d’Advent que hem encetat diu que «els joves ens conviden a despertar i a fer créixer l’esperança perquè porten en ells mateixos les noves tendències de la humanitat i ens obren al futur, de manera que no quedem ancorats en la nostàlgia de les estructures i costums que ja no són lleres de vida en el món actual» (108). Més clar, impossible. El sol fet de parlar del goig ja des del títol enllaça l’exhortació amb l’encíclica Gaudium et spes sobre la relació de l’Església amb el món del Concili Vaticà II. Amb raó ha dit el cardenal Lluís Martínez Sistach que és un «document programàtic». Cal llegir-lo i reflexionar-hi personalment i en comunitat. I sobretot cal viure’l.

Requadre
Segons les dades d’audiència de l’Estudi General de Mitjans de Catalunya, corresponents a la tercera i última onada d’enguany, Ràdio Estel té una mitjana de 18.000 oients diaris, de dilluns a diumenge, 2.000 més que a l’onada anterior del mes de juliol passat.

Editorial, , , , , , , , Permalink

Comments are closed.