Ràdio Estel
EDITORIAL
Bilingüisme i integració
Redacció 31/10/2017

El 21 de gener proper, Catalunya Cristiana arriba al número 2.000. Des del principi (1979) els seus fundadors, Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa, van apostar per fer una edició del setmanari en català i una altra en castellà. Altres rotatius de molt més abast han tingut la mateixa iniciativa però l’han implementat força temps després que Catalunya Cristiana. Concretament, El Periódico de Catalunya ho va fer el 1997 i La Vanguardia el 2011. Una doble edició és un esforç que possibilita i afavoreix el bilingüisme que, a Catalunya, és una realitat quotidiana. Tot i que els programes de traducció automàtica estan cada vegada més perfeccionats, els nostres redactors han optat per fer-ho directament sobre els originals. Hi ha un gènere que no es tradueix: la poesia. No es fa perquè hom perdria el geni de la llengua, però d’altra banda aquesta versió original afavoreix els nadius d’una o altra parla que coneguin els bells mots dels seus propis veïns i, per tant, la seva manera de pensar i situar-se davant del món. Tot contribueix a enfortir els lligams entre els parlants de dues de les llengües oficials de l’Estat que conviuen en un mateix territori.

D’altra banda, el 27 d’octubre passat es van escaure els trenta-un anys de la històrica jornada de l’Oració per la Pau d’Assís, tota una fita en el diàleg interreligiós que, organitzada per la Comunitat de Sant’Egidio, s’ha anat repetint any rere any a diversos indrets del món.

Al Catalunya Cristiana d’aquesta setmana parlem d’una iniciativa que és alhora lingüística i interreligiosa. Des de l’any 2014 funciona el Voluntariat per la Llengua en l’àmbit de la diversitat religiosa, que va néixer amb el doble propòsit de millorar les competències lingüístiques en català de les persones nouvingudes i, alhora, de fomentar el respecte i la mútua coneixença. Les anomenades parelles lingüístiques troben un espai on practicar l’intercanvi cultural i la convivència. És una iniciativa de dues direccions generals de la Generalitat de Catalunya, Política Lingüística i Afers Religiosos. Certament que la reciprocitat fora perfecta si el català nadiu aprengués també àrab, o la llengua del seu interlocutor, però ja arribarà el dia que això no sols serà un desig sinó una necessitat.

Si és fàcil arribar a comprendre i fins i tot fer-nos amics persones que tenim diverses creences, l’amistat hauria de ser possible també entre els qui tenim diverses opcions polítiques. N’hi ha exemples d’ahir i d’avui. En l’actual context polític, val la pena d’intentar-ho.





Més notícies sobre EDITORIAL

A reveure, bisbe Sebastià

Mercaders de la mort

Amb el govern legítim de Catalunya

Exigència de les arrels cristianes










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET