Ràdio Estel
EDITORIAL 
Església i art contemporani
Redacció 06/03/2018

Aquests dies ha tornat a visitar Barcelona i Montserrat el P. Friedhelm Mennekes, jesuïta i expert en art contemporani. Ha vingut convidat per l’Espai d’Art Sean Scully de Santa Cecília de Montserrat, la Fundació Joan Maragall i la Fundació Vila Casas d’Art Contemporani, a pronunciar diverses conferències. I és que des de fa molts anys, el P. Mennekes defensa el paper de l’art contemporani dins de l’Església i la seva utilitat com a via d’autoconeixement, de reflexió i de contacte amb el transcendent. Mennekes ha establert ponts fecunds entre la religió, l’art i la filosofia. S’ha relacionat amb artistes de la categoria de Beuys, Tàpies, Chillida, Byars, Rainer, Barbara Kruger o Kounellis, que van dur a terme nombroses intervencions artístiques promogudes pel mateix Mennekes a l’església de Sant Pere de Colònia —molt castigada per la guerra mundial— de la qual n’ha estat rector fins al 2008. Aquestes accions, habitualment efímeres, defensaven la importància de l’art abstracte i la seva dimensió espiritual, oberta tant a creients com a no creients, amb resultats sorprenents. «Hem de crear espais, aquesta és l’ànima de l’espiritualitat», diu el P. Mennekes. Per a ell no hi ha un art cristià, tota obra artística pot apel·lar el transcendent i les obres d’art tingudes per profanes posades en un ambient sacre prenen una nova dimensió i, fins i tot, se sacralitzen.

Una de les intervencions que va explicar a l’auditori Blanquerna, on fou presentat per Daniel Giralt-Miracle, és aquella que feu l’artista jueva Rosemarie Trockel al presbiteri de Sant Pere. Eren unes lletres en negre sobre el mur: ICH HABE ANGST («jo tinc por»). Un feligrès irat anà a protestar: «Jo vinc a l’església perquè tot l’any tinc por i vostè m’hi posa aquesta frase!» Fou l’ocasió per dialogar llargament sobre l’angoixa de Jesús a l’Hort de Getsemaní. 

A l’Espai d’Art Sean Scully de Santa Cecília de Montserrat Mennekes impartí la conferència Eduardo Chillida. Gurutz aldare (2000), que estigué centrada en la seva relació amb l’escultor basc, autor de l’altar de la parròquia de Sant Pere de Colònia. Consisteix en tres blocs de pedra diferents en forma de creu que es volen encaixar els uns amb els altres però que creen entre ells espais buits. El mateix Chillida deia: «Es compenetren i permeten que nosaltres també entrem en aquest sistema de matèria i buit, creu i esperit.» L’altar va romandre in situ una temporada, però finalment l’arquebisbat va considerar que aquella peça no podia fer funcions d’altar, sinó que era més pròpia d’un museu. Després de ser exposat durant un temps al Museu Diocesà de Colònia, finalment ha tornat a Sant Pere i es troba instal·lat a la capella del Santíssim. 

Actualment, el P. Mennekes resideix a Frankfurt i és professor visitant de diverses universitats. El seu testimoni valent porta a reflexionar sobre si a l’Església estem allargant de debò la mà als artistes com proposava sant Joan Pau II a la seva carta (1999) o si continuem permetent que, amb bona voluntat, els espais sagrats i les celebracions s’omplin d’estètica kitsch.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET