EDITORIAL
Editorial: Famílies missioneres
Redacció 15/11/2016

Moltes persones han pensat en algun moment de la seva vida en anar-se’n de missions. Avui se sap que el missioner o la missionera ja no és exclusivament un sacerdot o un religiós, ni tampoc necessàriament un laic amb una peculiar consagració o una família que ha estat enviada pel moviment del qual forma part. Cada vegada hi ha més cristians sense adjectius que, fruit de la seva condició de batejats i sovint en família, desitgen lliurar uns anys de la seva vida als altres en un país de missió que, en aquest moment, no ha de ser necessàriament del tercer món: Europa i, especialment, llocs com Catalunya són també avui dia terres de missió. Amb l’agreujant que aquí el cristianisme o no es coneix o es veu des de prejudicis infundats. El papa Francesc a l’Amoris laetitia parla d’«agents missioners orientats a conversar amb els matrimonis sobre les seves dificultats i els seus anhels» (229) i sosté també que «els fills que creixen en famílies missioneres, sovint es tornen missioners si els pares saben viure aquesta tasca de manera que els altres els sentin propers i amigables, per tal que els fills creixin en aquest estil de relacionar-se amb el món, sense renunciar a la seva fe i a les seves conviccions» (cf. 289).

En aquest número de Catalunya Cristiana, el nostre redactor Joan Andreu Parra s’ocupa d’aquest tema tan de present i de futur. Entrevista Lola Golmayo, doctora en Física i investigadora al CSIC que presideix la coordinadora d’Associacions de laics missioners. Ella mateixa als 48 anys va marxar amb una associació missionera laica al Txad, on va estar-s’hi tres anys. Golmayo respon a preguntes que tots ens podem fer sobre la situació econòmica d’aquests agents missioners, afirma que són persones que deixen totes les seguretats i per això els altres sovint se’ls miren amb estranyesa.

A la taula rodona sobre laïcat missioner que es va fer pel Domund a Tarragona, Mons. Sebastià Taltavull deia: «Hi ha molts laics treballant en una Església que mira cap endins.» El sentit era afermar la idea que l’Església no ha de ser autoreferencial sinó que ha de tenir una disposició en sortida i, per tant, missionera. També va dir que allò que dóna credibilitat i revela el rostre misericordiós de Déu és el testimoni. Una de les participants a la taula, Virginia Cuenca, que juntament amb el seu marit havien estat missioners al Brasil, afegia que la vocació missionera «és una gràcia, un regal». I que ells «intentaven portar llum, amor i pau». Una altra família que havia anat a Mèxic, sostenia que la pregària familiar era «el nostre recurs i la nostra força» i que «l’experiència els havia fet créixer com a família i que se sentien més lliures en tornar». Oriol Sabé —amb la seva dona s’ocuparan de gestionar una casa d’acollida per a ni-nis— opina que els laics missioners són una «realitat propera, visible, atraient».





Més notícies sobre EDITORIAL

A reveure, bisbe Sebastià

Mercaders de la mort

Amb el govern legítim de Catalunya

Bilingüisme i integració










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET