EDITORIAL
El Nadal de Carles de Foucauld
Editorial
 20/12/2016

Celebrem el centenari de la mort del beat Carles de Foucauld, nat a Estrasburg el 1858 i assassinat a Tamanrasset, al sud d’Algèria el primer de desembre del 1916, als 58 anys. Carles fou un místic contemplatiu i un referent contemporani de l’anomenada espiritualitat del desert, que avui suscita en molts atracció, i també del diàleg interreligiós que l’Església catòlica ha promogut, sobretot des de sant Joan Pau II. Militar convers i monjo trapenc, Foucauld va peregrinar a Terra Santa. El 1897 va arribar a Natzaret i es va presentar al monestir de Santa Clara, allí va demanar de treballar com a jardiner per poder pagar-se així un tros de pa i l’aixopluc en una cabana. Carles escrivia que «Natzaret és la mateixa vida de Jesús, no simplement el seu prefaci. És la missió redemptora en acte, no la seva mera condició històrica. Natzaret és el treball, la proximitat domèstica del Fill, que es va nodrir en el decurs de llargs anys d’allò que importava a l’abbà-Déu (“No sabíeu, que m’he d’ocupar de les coses del meu pare?” Lc 2,49).» I es preguntava d’on podria partir una nova evangelització sense aturar-se tot el temps necessari en el fonament en el qual Déu la va posar per al Fill mateix. Natzaret té a veure amb la kènosi, amb l’abaixament, amb la petitesa, que semblen derrota, bogeria, absurd, però que després de la mort i la resurrecció de Jesucrist es mostren com camins d’obertura a un mode més ple de vida.

El 1908, Carles va reprendre la seva vida eremítica a Tamanrasset al cor del Sàhara algerià. Allí va aplegar poesies tuaregs: va arribar a recollir uns 6.000 versos. Continuava pregonament sol, sense rebre cap correu. Va arribar a dubtar de l’eficiència de la seva missió, però va voler romandre amb els més pobres. Després de dos anys sense pluja, tot era fam i carències. Carles va compartir totes les seves reserves d’aliment. Va passar el Nadal sense poder celebrar missa. Va escriure al seu quadern: «Aquesta nit, sense missa, per primera vegada des de fa 21 anys.» Al gener, malalt i esgotat, va restar immòbil i va creure que moria. Fou salvat pels tuaregs que li van dar llet de cabra. Aquest episodi va marcar la seva segona conversió. El va acceptar com un major abandonament espiritual en Déu. El 31 de gener va rebre un missatge de Laperrine —l’amic general que li havia fet descobrir el Sàhara— que li anunciava l’autorització de celebrar missa sense assistent: «Nadal, Nadal, Deo gratias!» Va escriure Carles al seu quadern.





Més notícies sobre EDITORIAL

Un doctorat doblement honorífic

A reveure, bisbe Sebastià

Mercaders de la mort

Amb el govern legítim de Catalunya










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET