UN NOU LLINDAR
La tendresa maternal
Un nou llindar, Mons. Sebastià Taltavull
 03/01/2017

La pitjor experiència de sentir-se orfe. Quan el pare no hi és, els fills tenen fred; quan hi falta la mare el buit encara és més gran. Amb la seva tendresa, la mare és capaç de fer que la comunitat familiar gaudeixi de l’escalfor de l’amor i, juntament amb la presència del pare mantenint-ne sempre el caliu. De la Mare de Jesús coneixem la seva presència humil i discreta, capaç de ser-hi i fer-se sentir. El seu amor sempre hi és, es viu. Maria, amb la seva tendresa maternal, ens ha fet assequible un rostre nou de Déu. Cada vegada que mirem Maria —diu el papa Francesc— tornem a creure en l’aspecte revolucionari de la tendresa i de l’afecte. Som un poble amb Mare, no som orfes.

«Contemplant Maria, el papa Francesc ben a l’inici de l’any ha dit que les mares són l’antídot més fort davant les nostres tendències individualistes i egoistes».

«Contemplant Maria, el papa Francesc ben a l’inici de l’any ha dit que les mares són l’antídot més fort davant les nostres tendències individualistes i egoistes».

Contemplant Maria, el papa Francesc ben a l’inici de l’any ha dit que les mares són l’antídot més fort davant les nostres tendències individualistes i egoistes. Una societat sense mares no sols seria una societat freda sinó una societat que ha perdut el cor, que ha perdut el sabor a llar. Una societat sense mares seria una societat sense pietat orientada només al càlcul i a l’especulació. Perquè les mares, fins i tot en els pitjors moments, saben donar testimoni de la tendresa, de l’entrega incondicional, de la força de l’esperança. Mares que ofereixen literalment la vida perquè no es perdi cap dels seus fills. On hi ha la mare hi ha unitat, hi ha pertinença, pertinença de fills. Com ho vivim avui en cada una de les nostres famílies?

La tendresa maternal de Maria ens porta a la contemplació de la tendresa maternal de l’Església, per tal de viure protegits de la corrosiva malaltia de l’orfandat espiritual, la major pobresa que existeix. Aquesta orfandat és la que viu l’ànima quan se sent sense mare i li falta la tendresa de Déu. La vivim quan es va apagant en nosaltres el sentit de pertinença a una família, a un poble, a una terra, a Déu. Recuperem, doncs, la memòria del que significa ser fills pel fet d’haver reconegut qui ens ha estimat primer i segueix estimant-nos sempre amb total gratuïtat.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca





Més notícies sobre UN NOU LLINDAR

Fer-los sentir el calor de l’amor

Amb tu, som una gran família

Persona, comunitat, diàleg, solidaritat i pau

Joves enamorats de Jesús










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET