EDITORIAL
Valentia missionera
Redacció 17/10/2017

La celebració del Domund ens ajuda a alçar la mirada de l’entorn immediat i a tenir-ne una altra de més universal que mogui els cors de tots a compartir la fe i la caritat amb les esglésies més pobres del món. En el Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana, la nostra redactora Rosa María Jané, explica que els territoris de missió són els llocs on l’Evangeli ha arribat més recentment i on l’Església encara s’està consolidant. Recorda que més d’un terç de l’Església universal (el 37%) està constituït per aquests territoris que depenen de la Congregació per a l’Evangelització dels pobles. Les necessitats són ingents: gairebé la meitat de la humanitat (el 46,92%) i el 21,56% dels catòlics viuen en aquests territoris.

Davant d’una sega tan abundosa, què podem fer? En primer lloc, pregar, ho podem fer en concret pels gairebé 13.000 missioners espanyols escampats arreu del món. Santa Teresa de Lisieux, tenia sempre en l’oració els missioners i tot i que no es va moure mai del seu convent, el 1927 fou proclamada patrona de les missions. En les nostres pregàries personals i comunitàries haurien d’ocupar un lloc destacat els missioners i missioneres. Els Grups d’Oració i d’Amistat en senten com a membre algun en concret i sempre preguen per les seves intencions.

En segon lloc, fer-los arribar la nostra aportació econòmica. En el decurs de l’any hi ha diverses campanyes missioneres, a més del Domund, la Infància Missionera, la destinada a les Vocacions Natives, les que es fan en record i atenció de missioners diocesans... Catalunya Cristiana es va proposar des dels orígens d’arribar als missioners catalans escampats pel món. I hem rebut testimonis entranyables de la bona recepció d’aquesta iniciativa. Fa ben poc vam acomiadar la germana Roser Morera, durant 47 anys missionera al Congo, que rebia amb alegria el nostre setmanari i que, ja molt malalta, va pregar que després de la seva mort el continuéssim enviant a les seves germanes. En una emotiva carta de comiat expressava: «Des de la meva limitació i malaltia animo tot l’equip a continuar aquesta tasca magnífica d’evangelització de la nostra terra.»

Naturalment una manera excel·lent de col·laborar en les missions és dedicar mesos, anys o la vida sencera, a esdevenir missioner com a laic, com a religiós, com a prevere. Fa ben poc ha retornat a la seva diòcesi de Girona, el missioner olotí Joan Soler, durant nou anys actiu al Togo i bon col·laborador del nostre setmanari amb unes cròniques amarades de frescor evangèlica i de realisme punyent. A ell el nostre agraïment. Encoratjat pel lema del Domund d‘aquest any: «Sigues valent... la missió t’espera», hi hauria algun lector o lectora capaç de prendre-li a ell, o a d’altres, el relleu?





Més notícies sobre EDITORIAL

Un doctorat doblement honorífic

A reveure, bisbe Sebastià

Mercaders de la mort

Amb el govern legítim de Catalunya










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET