EDITORIAL
Exigència de les arrels cristianes
Redacció 24/10/2017

A l’hora de tancar aquest número de Catalunya Cristiana, la relació entre el govern de Madrid i el de la Generalitat continua sent molt tensa. La preocupació en la societat catalana i espanyola i en l’Església que en forma part, ha anat en augment.

En aquest context, deu catòlics catalans laics de diverses opcions polítiques: Albert Batlle, Míriam Díez, Josep Maria Carbonell, Eugeni Gay, David Jou, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Jordi López Camps, Montserrat Serrallonga i Francesc Torralba, signaven un article conjunt a La Vanguardia de diumenge passat (22/10/2017) que portava per títol «Un poble esperançat». El subscrivim. És positiu que seglars cristians es manifestin des de la seva condició de batejats, que inclou la denúncia profètica. Molts d’ells ho han fet ja d’altres vegades. L’article està escrit amb evident voluntat de pacificació, amb cites de la Doctrina Social de l’Església. Entre d’altres afirmacions, subratllen la necessitat de posar l’accent en allò que ens uneix: «No volem que aquesta qüestió, per transcendental que sigui, posi en risc valors com l’amistat i la convivència social.» Els signants apel·len al respecte a la persona com a principi absolut i manifesten la seva voluntat d’esdevenir agents d’esperança: «Esperonar les persones, guarir ferides que ens hàgim causat, refer ponts i sobretot, administrar racionalment les emocions tòxiques que flueixen en el cos social.»

Recorden també que a Catalunya sempre hem defensat que «parlant la gent s’entén» però adverteixen que «la primera condició per al diàleg sincer és voler emprendre’l». Per tant, des d’aquest setmanari creiem que caldria completar així la frase popular: «Parlant la gent s’entén, si és que hi ha voluntat d’entesa.»

Un adagi atribuït a Goethe subratlla: «Per llegir cal entendre, per escriure cal saber, per comprendre cal creure.» La comprensió exigeix un acte de fe en el nostre interlocutor. Aquest setmanari parteix de les arrels cristianes de Catalunya; actualitzem la frase atribuïda a Torras i Bages, afirmant que Catalunya serà cristiana o no serà Catalunya. Estem convençuts que l’element cristià forma part indestriable de la nostra història. Si en el projecte de futur immediat —sigui unionista, federalista o independentista— es menysté o s’oblida aquesta identitat i les exigències que se’n deriven, estem traint les nostres arrels, a les quals els nostres bisbes han apel·lat en diverses ocasions. Sant Joan Pau II afirmà que «la història de les nacions europees caminava juntament amb l’evangelització, per això (...) la seva identitat seria incomprensible sense el cristianisme». El papa Wojtyla en diverses ocasions va instar que la nova constitució europea reconegués les arrels cristianes del Vell Continent. Dissortadament, no ho va aconseguir. Analògicament, i passi el que passi, és evident que comença una nova etapa per Catalunya; hauríem de preguntar-nos si, a l’hora de bastir-la, el nostre poble renunciarà a la dimensió transcendent que l’ha nodrit des de fa més de mil anys.

Addenda
«Animem tothom, especialment els laics cristians, a ser responsables i compromesos en la vida pública, per avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no-confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau» (nota de la Conferència Episcopal Tarraconense del 20 de setembre del 2017).





Més notícies sobre EDITORIAL

Un doctorat doblement honorífic

A reveure, bisbe Sebastià

Mercaders de la mort

Amb el govern legítim de Catalunya










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET