EDITORIAL Foto: HeadsofBirds
L’Església i la sentència
Redacció 22/10/2019

L’Església catalana s’ha manifestat aquests dies sobre la sentència del procés. A l’hora de tancar aquest número, hi ha hagut comunicats dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, de l’abat de Montserrat, de les abadesses i priores dels monestirs catalans i de diverses entitats eclesials formades per laics i preveres i religiosos que caminen al seu costat: Equips de la Pastoral Política i de la Comunicació, Escola Pia de Catalunya, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Educativa Cor de Maria, Fundació Educativa Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll, Fundació Joan Maragall, Fundació Vedruna Catalunya Educació, Grup de Juristes Roda Ventura, Grup Sant Jordi, Justícia i Pau Catalunya, Lliga Mare de Déu de Montserrat, Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, moviments de Pastoral Obrera de Catalunya (JOC, GOAC i ACO)... Aquests pronunciaments, així com la vetlla de reflexió i pregària en solidaritat amb els encausats celebrada a Montserrat el dia 5 d’octubre passat, demostren el compromís i la vitalitat de l’Església. També hi ha una majoria de catòlics silenciosos, molts d’ells profundament preocupats per l’evolució o degradació del conflicte (innegable) però que no es manifesten públicament. I encara els indiferents per cansament, frivolitat o, senzillament, perquè tenen d’altres prioritats.

Estem en plena campanya electoral. Una realitat político-social que, en clau hermenèutica, exigeix seny per anar interpretant adequadament els pronunciaments, inevitablement partidistes, sobre els enfrontaments i el seu tractament, de vegades crispant, per part dels mitjans de comunicació. La periodicitat de Catalunya Cristiana fa que en el moment que aquest número arribi als lectors probablement hi hagi hagut nous esdeveniments en un panorama polític i social mogut i canviant. Amb tot, volem fer cinc subratllats dels punts d’aquests documents eclesials que, al nostre parer, són més propositius i de futur:

1.- Iniciar de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític —constructiu, sincer i obert— entre el govern espanyol i el català que permeti avançar cap a una resolució justa, democràtica i duradora d’aquest conflicte que porti a la concòrdia i la pau social. Sabent que tot diàleg comporta negociació i per tant, renúncia parcial. Com diu el papa Francesc «és hora de saber com dissenyar, en una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions» (Evangelii gaudium, 239).

2.- Fer costat als presos i a les seves famílies i aplicar la via de la misericòrdia, de l’amnistia o de l’indult, per desactivar la tensió acumulada en aquests darrers anys. Cal esperar també les eventuals decisions dels Tribunals europeus.

3.- Esdevenir constructors de ponts i no de murs. Que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura.

4.- Que la societat catalana faci emergir les seves grans energies de creativitat i innovació i de proximitat als que venen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu.

5.- Procurar que entre tots hi hagi un comportament cívic i no violent, respectuós de la igualtat de les persones i proper als més vulnerables.

I repetim amb el venerable Torras i Bages: «Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.»













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET