El papa Francesc de vegades preguntava als qui
s’anaven a confessar: «Fas almoina als pobres? Quan fas almoina mires els ulls
de la persona que la demana? Toques la mà d’aquells a qui dones almoina?» Són
preguntes que estan en plena sintonia amb la vida i l’actuació de sant Francesc
de qui el Bisbe de Roma va adoptar el nom. Conta la història que Francesc
cavalcava un dia per la plana d’AssÃs quan li va sortir a camà un leprós. Era
el moment de donar a Crist la prova decisiva de la seva disponibilitat per «conèixer
la seva voluntat». Fent-se enorme violència, Francesc va baixar del cavall, va
posar l'almoina a la mà del leprós i li va fer un petó; el leprós, al seu torn,
va prémer contra els seus llavis la mà del benefactor.
Amb la mà al cor, molts dirÃem que refusem
aquest contacte fÃsic amb el germà o germana pobre, perquè la pobresa és una
realitat incòmoda, que ens molesta i que voldrÃem allunyar de la nostra vida:
del metro, del tren, de les portes de les esglésies o dels carrers i places.
El Primer Pla d’aquest número de Catalunya
Cristiana el dediquem a la Jornada Mundial dels Pobres que se celebra aquest 17
de novembre. El P. González Faus, jesuïta, citant sant Ignasi, diu que
«l’amistat amb els pobres ens fa amics del Rei etern». Si volem l’amistat amb
Déu, en la mesura que tinguem un pobre amic experimentarem la dimensió de
l’amistat i de la sintonia. «L’Església ha de propiciar aquest contacte
personal perquè no només acabi en experiències que impactin, sinó també en
amistats. Cal passar de ser paternalista a ser paternal, i de ser paternal a
ser fratern.»
Cal donar tot el suport a l’acció de Cà ritas,
d’Arrels i d’altres que s’atansen i tracten els pobres com a persones.
L’atenció de les Cà ritas diocesanes i parroquials busca afavorir més aquest contacte
humà amb les persones vulnerables que superi la fredor d’un despatx. De fa anys
la Comunitat de Sant’Egidio parla i tracta els pobres com a amics. En
l’amistat, no hi ha jerarquies, tots estem en pla d’igualtat.
Davant la dada impactant de l’informe FOESSA, segons
la qual el 19,3% de la població de Catalunya està en situació d’exclusió
social, tenim moltes ocasions properes d’establir aquests fecunds vincles
d’amistat amb persones en risc d’exclusió. Un dels cants de les celebracions
exequials demana que els pobres a qui el finat ha ajudat el rebin agraïts al
ParadÃs i que tingui amb Llà tzer el pobre, un repòs etern. |
