VIURE LA FE DES DE CASA 
Pistes per al dol en temps de Covid-19 (9)
Alfons Gea, rector de St. Vicenç de Jonqueres (Sabadell) i especialista en atenció al dol 25/03/2020

Els nens i el dol

1.- El dol dels nens pel que fa al dolor no té per què coincidir amb el dels adults. Ells viuen més el present, amb les persones que queden. L’adult mira més enrere i el nen, més endavant.

2.- Encara que a alguns adults els sembli el contrari, els nens pensen i raonen amb lògica. Per tant, el que no els expliquem s’ho han d’inventar. El que s’inventin pot ser pitjor que la realitat.

3.- Cal, doncs, informar-los amb un llenguatge al seu abast, evitant el drama i la morbositat. La veritat adaptada, no disfressada. 

4.- Cal que els informi la o les persones més properes. Cal buscar el moment més adequat serè i sense presses.

5.- Més que informar exhaustivament caldria respondre a les seves preguntes. Els perquè poden durar temps, encara que els responguem una vegada tornaran a preguntar. Una cosa és la teoria i una altra encabir quelcom que per a ell, i per a nosaltres, és massa gran conceptualment i vivencialment.

6.- Ara que no podem participar del comiat, sí que podem fer una pregària preparada encara que senzilla on ell es pugui expressar. És el moment de fer catequesi. La Setmana Santa i el recorregut de Jesús fins a la resurrecció ens hi por ajudar.

7.- Ell parlarà del tema sempre que als adults no ens faci mal. El símptoma que anem bé és quan fa preguntes i parla del difunt.

8.- El seu dol és la pèrdua de possibilitats. El que aquella persona feia per ell ho trobarà a faltar i caldrà d’alguna manera reconduir-ho tot. 

9.- Es preocupa més dels que queden que dels que han marxat. Tolera malament la tristor dels adults i sol preocupar-se perquè estiguin bé. Els necessita i no vol perdre’ls.

10.- Pot tenir por que algú altre pugui morir també. Amb el temps pot observar que no tothom es mor. Caldrà estar atents a altres manifestacions com malsons, rebequeries, gelosies, etc. És la seva manera de protestar per la situació nova que se li ha generat.


https://www.youtube.com/playlist?list=PLUwRX3PqdSpDUUGRaZc_ACy-dkfIPjoyn


L'humor en el dol en situació de Covid-19

1.- La primera etapa del dol, en la qual encara no som del tot conscients del que passa -o bé ho sabem però no ho assumim-, es barregen diferents emocions de les quals anem parlant aquests dies. Una d’elles és l’humor.

2.- El dolor per la mort i la incertesa del que ens pot passar genera emocions que ens costa tolerar i sostenir. Per fugir de la tensió emocional i fins i tot de la realitat pot sorgir l’explosió humorística en forma d’exclamació, acudit o broma on es barreja el plor i el riure.

3.- Si per plorar necessitem una esquena i unes mans que ens acullin, per riure també necessitem algú encara més proper.

4.- El grau màxim de confiança interpersonal és el riure junts. Per això es requereix un grup previ cohesionat.

5.- En canvi, quan intentem provocar el riure sense la proximitat i acollida prèvia es converteix en una ofensa.

6.- Els temes de l’humor seran precisament aquells dels que més incertesa o por tenim. El repertori va des de els acudits que es fan del tema o de la vida del difunt, o de la mort com a tal.

7.- No és estrany que alternem moments de tensió, por i plor amb els de broma. Quan ens entenen no hem de filar prim amb les formes. L estat d’ànim té aquestes fluctuacions.

8.- Sovint quan ens costa parlar del que ens passa per vergonya li posem humor per suavitzar-ho. Cal entendre que encara que es digui rient, en realitat ens estem enfonsant.

9.- Amb els nens no convé fer servir el llenguatge humorístic, en la seva vesant adulta però també poden entendre la vida i la mort com un joc. Les seves angoixes no són les nostres i els és difícil entendre el doble sentit del llenguatge humorístic. Pensem en els pallassos 

10.- No és una obra de caritat fer riure als atribolats però sí un acte d’amor alleugerir la càrrega emocional quan forçosament s’ha de viure una situació com la d’ara.

https://youtu.be/FXARvwHiW8Y


Pistes per al dol en temps de Covid-19 (7)


La ràbia en el dol

1.- A mesura que passa el temps i anem sortint de l’estaborniment, aquest dona pas a la ràbia, on hi ha una percepció més clara de la realitat i ens adonem de la pèrdua més conscientment. Per tant, encara que sembli que estem pitjor, en realitat estem sortint del núvol.

2.-La ràbia és expressió de la frustració que sentim davant la mort, la malaltia, el confinament o qualsevol fet que trenqui el nostre benestar. Encara que busqui raonament, la causa del mal, en realitat la ràbia és cega. Respon més al sentiment que a la raó.

3.- Per tenir ràbia cal un objectiu. Ve a ser com un projectil que llencem amb ànims de venjança, reivindicació o retorn a allò que teníem abans, encara que sigui impossible.

4.- La ràbia es pot projectar cap enfora cercant un objectiu per atacar com a culpable: Déu, l’Església, un país, una població, uns professionals, una o unes persones o qualsevol que sigui inabastable i difícil d’interaccionar. Si parléssim s’esvairia la ràbia. Aquests dies s’ataca la religió “oficial” i es fomenten les pràctiques espiritualistes sense Déu. Les “energies” protesten amb raó, però “Déu és culpable de no evitar els mals”

5,. La ràbia es pot projectar també cap a un mateix, fent-nos mal com a culpables. Ens condemnem, sense judici previ: “estic infectat”, “no em podré acostar a ningú”. Podem tenir un maltracte amb l’alimentació i amb la cura personal.

6.- Tot i que convindria raonar, primer cal generar un clima de comprensió i acollida d’aquest dolor. Si s’aconsegueix la calma pot venir la paraula raonada. Si no, caldrà esperar les hores o dies que calgui, encara que siguin interminables.

7.- No sempre hi ha respostes. Els “Perquè” posteriors a la ràbia més que una resposta demanen una acollida. La raó no calma el dolor de l’absència de l’ésser estimat.

8.- La ràbia és dinàmica i està sotmesa a estat d’ànims generals. Quan tot és més fosc pot haver-hi més ràbia.

9.- Costa sortir de la ràbia, entre d’altres motius , perquè aquesta ens fa sentir dolor i no volem abandonar el que ja no hi és. Volem patir amb ell. La manera més directa és fent-se mal, i amb la ràbia ens és més fàcil.

10.-Estancar-se en la ràbia és no avançar en el procés de dol. Convé escoltar però no reforçar les distorsions o equivocacions.


Pistes per al dol en temps de Covid-19 (6)


Informació i dol

1.- Allò que veuen els nostres ulls i toquen les nostres mans ens aporta una informació directa que ens ajuda a situar-nos en el moment que estem vivint. La dificultat de no poder veure els malalts ni els difunts augmenta el dolor i perllonga l’estat de xoc amb una sensació d’irrealitat.

2.- És important que encara que no els puguem veure com a mínim algú ens informi el més veraç possible. Hi ha gent que s’ha sentit confortada amb una fotografia del fèretre tancat però on posava el nom del difunt.

3.- Quan la informació és insuficient tendim a inventar-nos el que no hem vist. El que imaginem sol ser més dolorós que la realitat.

4.- A més de la informació  directa hi ha la informació que circula pels mitjans de comunicació o per l’entorn que pot discrepar amb la que ens han donat. I que pot respondre més a criteris de sensacionalisme i morbós que reals.

5.- Cada cas és únic i diferent, depèn de la família i les circumstàncies. No sempre és extraordinari i rar morir sol. Abans del Covi19 no era tan estrany.

6.- Tendim a imaginar que el malalt està patint com nosaltres. Sovint no té la informació que tenim nosaltres ni la capacitat psíquica del moment -pot estar sedat-  per assolir-la  Per tant, atribuir al malalt el dolor que nosaltres vivim és erroni.

7.- Compartir la informació entre els familiars alleugera la càrrega. No s’hauria de deixar a una persona sola la responsabilitat de decidir qüestions mèdiques o funeràries. D’igual manera cal fer un pla de comunicació als veïns, família, comunitat.

8.- Els creients no estem sols, ni els vius ni els morts. Com els pares que tenen un fill a l’estranger, Déu Pare i Mare ens aplega en el seu mateix amor tant als que som a la terra com als que són a l’estranger del món.

9.- Entre tots hem d’elaborar una informació – imatge de la persona que ha marxat on l’important no sigui el final sinó la vida sencera amb les seves millors gales.

10.- La informació rebuda hauria de ser el màxim d’ajustada possible de cara que ni ens provoqui una por excessiva ni la irresponsabilitat de contagiar els altres 


Pistes per al dol en temps de Covid-19 (5)


El conflicte emocional

1.- Passat el primer moment de l’estaborniment en què no som del tot conscients del que passa, ens anem acostant a la realitat: confinament, manca d’espai, absència de recursos, etc. És fàcil que la fortalesa psíquica en estat de normalitat es vegi afeblida i ens molestin més les coses i tinguem menys tolerància a les manifestacions dels altres. Sorgeix el conflicte com a expressió de la ràbia d’estar tancats.

2.- Som més conscients de la realitat i pot haver augmentat la por i la incertesa al futur generant angoixa. Caldrà pensar que el futur amenaçador serà per tots i que per tant no estem sols davant els problemes.

3.- Les relacions interpersonals són les que eren, no per estar més temps junts milloren. En tot cas hi pot haver un coneixement més de prop. Els distanciaments no són geogràfics. No és que el confinament ens empitjori, simplement evidencia el que hi ha.

4.- Podem tenir sentiments negatius encara que tinguem fe. Ser cristià no ens treu les febleses. Cal acceptar-nos i no projectar les frustracions en l’altre.

5.- Abans de trencar una relació o expressar amb ràbia el que sentim hauríem de considerar els efectes secundaris de l’expressió. Va bé alliberar-se sempre que l’altre no es trenqui.

6.- Davant el col·lapse emocional convé posar la ment en blanc si es pot, o bé cercar un entreteniment prou fort que trenqui la dinàmica de l’ansietat.

7.- Encara que costi s’hauria de trobar un moment al dia per comprendre les actituds i patiment de l’altre. Quan ens comprenen podem canviar, si no, reforcem la nostra postura.

8.- Cada dia és nou, cada persona és nova cada dia, només les pedres son fixes. En cristià el perdó i la reconciliació ho fan possible. Perdonar-nos, perdonar i sentir-se perdonat.

9.- Hi ha virus que maten la relació: la manca de respecte, la impulsivitat , l’egocentrisme. Cal vigilar de no contagiar-nos. Calen unes ulleres de bones mirades.

10.- Per molt que ho fem bé pot ser difícil. Cal deixar passar el temps. Al final, si tenim paciència, vencerem.

 

Pistes per al dol (4)

El coronavirus canvia el procés de dol.

1. El dol està condicionat pel context social i cultural. Fins i to a casa nostra es viu diferent segons la cultura de procedència. Societats socialment més religioses que l'occidental, per exemple, viuen la mort de manera més integrada i menys silenciada. El coronavirus està marcant una nova manera de viure el dol.

2. El fet de la incertesa compartida, la por, l’ansietat social, fa que les persones en dol es vegin més acompanyades en el sentit que no són només elles les que pateixen. 

3. Fins ara hi ha hagut una atenció cada vegada més acurada del dolor psíquic en què s’ha anat professionalitzant l’atenció als familiars, fent sovint una patologització del dolor. L’atenció tan dirigida ha fet que el llindar de tolerància al dolor fos molt baix. El confinament i la incertesa que vivim ens està fent pujar la capacitat per tolerar el dolor.

4. Una de les dificultats que teníem actualment era la creença que la medicina era infal·lible i la mort maquillada i anestesiada no existia. Això dificultava l’assumir la mort com a tal. El que estem vivim ens familiaritza amb la possibilitat de morir-nos i facilita l’elaboració del dol.

5.  Pel que fa als ritus de comiat anava creixent com a tendència l’absència de transcendència- cerimònies laiques- i fins i tot l’absència de cerimònia. Ara que no es pot hi ha una necessitat d’expressar d’alguna manera el que sentim. És difícil acomiadar-se amb un buit al davant. El ritus dona forma i contingut al comiat.

6. Un factor que estarà per veure és la socialització de la mort. Teníem la tendència a reduir la “tribu” fent de les exèquies un fet merament privat, on sovint ni els veïns d’escala se n’assabentaven  Caldrà veure com queda ara. És possible que tinguem més necessitat de comunicar-nos.

7. En el procés de dol complicat la culpabilització i l’autoagressió amb una mala alimentació o descura d’un mateix podien ser normals. El fet de veure que fàcilment podem morir fa que ens cuidem més encara que estem de dol. Recordo una vídua que manifestava sempre que es volia morir. Quan va tenir una malaltia greu, va canviar de parer. Fins aleshores la mort, encara que desitjada, li quedava lluny.

8. El futur, en el procés de dol es presenta com a incert, encara que tinguem possibilitats. El coronavirus ho sacseja tot- economia, activitats socials...- , a diferència del dol d’abans, prioritzem i valorem les coses importants que tenim.

9. La socialització era important per recuperar la normalitat en el procés de dol. Esperem que no quedin damnades les relacions socials, que no ens convertim tots en sospitosos.

10. El fet de patir i suportar les privacions i la incertesa farà que desenvolupem fortaleses que sense la dificultat no es desenvoluparien. És a dir, que tot plegat és possible que minvi la necessitat d’atenció psicològica, tal com l’enteníem fins ara.


Pistes per al dol (3)

Ara moltes famílies pateixen el triple dolor de la mort d’un familiar al qual no els deixen que s’acostin. S'ajunta la mort amb la separació i el contagi del fatídic virus. Tinguem present el que hem comentat anteriorment pel que fa a la  fase de xoc en què és possible que costi fins i tot plorar.

1.- El més dolorós és la mort en si. Si el malalt aïllat es recupera, l’aïllament queda en una anècdota, per tant no posem tota la càrrega emocional en la separació física sinó en la mort.

2.- El que sent el malalt no és el mateix que el que senten els familiars. El malalt és fàcil que estigui sedat. Els familiars poden pensar que el malalt té la consciència que tenen ells i que s’adona que s’està morint sol.  Ni sabem quan exactament ens morirem, ni si ens recuperarem. Són els familiars que tenen tota la informació, el temps i la consciència per viure a fons la separació. El malalt sol no està conscient.

3.- La solitud no és tant l’aïllament físic sinó la manca d’amor, de pertinència a algú. Podem estar sols però saber que hi ha gent que es preocupa per nosaltres i que ens estima. Sols estan els avis a les residències quan ningú no els ve a veure.

4.- No hi ha finals macos. Hem pogut idealitzar el final en base a la literatura. El que fa que una obra sigui bona no és l’ultima línia de l’última pàgina sinó totes les altres pàgines.

5.- La mort és un procés que comença en el néixer i dura tota la vida. No és només un moment. El nostre ésser que se’ns en va ha anat donant-ho tot mentre era amb nosaltres.

6.- Quan el final s’acosta necessitem parlar entre nosaltres d’aquella persona, però sobretot necessitem dir-li al Pare Déu que l’aculli. Qui millor l'hi diu és Maria, mare de Déu i mare nostra. D’aquí que l’Església conserva com a tradició el res del rosari en aquests moments.

7.- Ens podem trobaren algun lloc concret, a casa nostra, en una capella, fins que arribi el final. Això ens ajudarà a sentir la proximitat entre nosaltres amb la persona que ens deixa i amb el Pare Déu que ens acull a nosaltres i al nostre germà en la fe.

8.- Tot i que el comiat és íntim i personal en aquestes circunstàncies ens pot anar bé ajuntar-nos amb altres famílies.

9.- Per molt bé que ho fem el dolor és dolor i no tenim fórmules màgiques. Sostenir el dolor sense saber què fer és acompanyar.

10.- Els qui acompanyen també necessiten ser cuidats. Cuidar els cuidadors és vital. 

 

Pistes per al dol (2)

És possible que coneguem algú que hagi perdut un ésser estimat i en les circumstàncies actuals no s’hagi pogut fer l’enterrament. Què convé i que no?

1.- Encara que no hi hagi pogut assistir un sacerdot o diaca, es pot fer una pregària el més propera al cos: hospital, cementiri o incineradora. Ho pot fer un familiar o amic. Podeu fer servir el “Respons a casa”. També es pot encomanar a la comunitat o parròquia que en la missa que celebren en privat preguin per aquell difunt

2.- Si no hem viscut la malaltia del difunt però ens n'hem assabentat, podem trucar a la família, que pot estar estabornida, cansada i amb ràbia o sense ganes de fer-ho saber a ningú. Ens hem de posar al seu lloc , respectar i seguir la pauta de l’estat d’ànim del moment. Un bon amic conforta sense imposar res o dir frases fetes , o tenir solucions per tot.

3.- Si estan tancats, no vol dir que nos ens aprecien. Cal respectar ritmes  Fem arribar que hi som encara que no puguem parlar. Més important que “dir” és “ser-hi” La por del que ha passat i del que pot passar paralitza.

4.- Evoquem records de la vida d’aquella persona, personals, compartim-la com un tresor que ha passat per les nostres vides.

5.- Si és possible i gràcies a les xarxes socials compartim records, fotografies de la persona i frases d’esperança i consol 

6.- Sostenir els silencis, tolerar el mal humor, no tenir respostes, és acompanyar en el dolor.  

7.- Evitem comparar el que ha passat amb altres casos. Cada dolor és únic, ni més gran ni més petit que el dels altres. No sempre és dolor el que hi ha. En aquests moments també hi ha esgarrifança i fins i tot pànic.

8.- Comprendre el dolor és entendre què suposa la pèrdua d’aquella persona pel nostre interlocutor El seu plor és també per la seva orfandat.

9.- Ajudar no significa quedar-se amb el patiment de l’altre. Ni ens ho demanen ni cal. Sempre ens afectarà però cal diferenciar entre la vida dels altres i la nostra. Hem d’estar bé per ajudar. Si ens enfonsem difícilment acompanyem. Nosaltres també tenim les nostres pors.

10.- Preguem abans de trucar o trobar-nos i després recollint davant el Senyor el que hem viscut. Som instruments a les seves mans

 PD: recomanem el vídeo de You Tube “despedida sin ti Covi19” https://youtu.be/N5B5fjAgBG4


Pistes per al dol (1)

El que estem vivint no deixa de ser un dol, pel que suposa de les pèrdues que estem tenint i de ben segur que malauradament també ens pot tocar la pèrdua d’un ésser estimat.

Comencem avui per la primera etapa d’un procés de dol, en la qual col·lectivament estem tots immersos. Podríem dir que estem estabornits. 

Proposem avui deu pistes per orientar-nos.

1.- Fem un aïllament psicològic encara que sigui momentani. Una cosa és el que vivim fora de casa i una altra el nostre univers intern. Un temps personal, sense presses.

2.- Fem les paus amb els nostres sentiments negatius: tristor, angoixa, ràbia, por...  No convé ni negar ni reprimir ja que augmentem l’ansietat.  Ens hem de donar permís per estar malament.

3.- Dejú de súper informació. El silenci, una lectura o programa que distregui poden ser alternatives.

4.- No anticipar-nos al futur. Ja vindrà i patint no el podem canviar. No ens perdem el present.

5.-Em faig la pregunta de per qui estic plorant o preocupat per l’altre que no hi és, que va morir, per aquell que està malalt, per aquell que està treballant o per mi que estic preocupat o sol? És fàcil que imagini i visqui més el dolor jo que ells, per tant, cal que posi remei en mi. 

6.- Sempre és un bon moment per reconciliar-nos amb aquells que ens hem fet mal. Si ens neguiteja fem el possible per fer-los arribar la nostra salutació. 

7.- Tracta't bé, cuida't, arregla't encara que estiguis confinat . No sempre patir és el més correcte. Per molt que patim no canviarem el que passa.

8.- Tinc temps per mi mateix, necessito no fer res i em dono permís, encara que sense abusar. Puc plorar, descansar, fer coses creatives o “perdre el temps”. Jo soc important per mi.

9.- Penso amb els altres, però sense atabalar-los. Rebre tants “reenviaments positius” cansa una mica.

10. -Medita un dels  punts  anteriors intentant trobar relació amb algun passatge de l’Evangeli.

PD. Podeu mirar els vídeos del canal de You Tube “Alfons Gea” on hi ha més informació específica del dol-


















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET