Ràdio Estel
EDITORIAL 
Editorial: Bellesa i misericòrdia
L’acte diocesà de cloenda del Jubileu de la Misericòrdia, el 19 de novembre passat, va estar amarat de bellesa
Redacció 22/11/2016

Tots tenim dret a la bellesa, també les persones que la societat ha exclòs o descartat. L’acte diocesà de cloenda del Jubileu de la Misericòrdia, el 19 de novembre passat, va estar amarat de bellesa. El marc era l’esvelta basílica gòtica de Santa Maria del Mar, construïda al segle XIV per l’esforç d’un barri i d’una generació, on les columnes se separen sense parió i es fan altes i minses com en cap altre edifici d’Europa. La preparació de l’acte estigué minuciosament cuidada. Els temples no són exclusivament el marc de l’Eucaristia i d’altres sagraments, sinó que hi tenen cabuda també actes eclesials amb noves formes d’expressar la sinodalitat: els laics que intervenien ocupaven el presbiteri i els bisbes i preveres seien entre els fidels.

Es va estrenar l’Himne de la Misericòrdia. Tot un símbol: la lletra, una acurada selecció de textos bíblics, i la música, del mestre Bernat Vivancos. Destinat a ser cantat a parròquies i comunitats, fou interpretat pel Cor Francesc Valls. Animava el poble Cori Casanova, soprano i foniatra, membre del Moviment de Professionals Cristians. Tot acompanyat a l’orgue per Neil Cowley. Guiava l’acte la periodista Ester Romero.

Entre els testimonis, fou especialment colpidor i també molt bellament expressat, el de Diana Tchamitchian, una noia refugiada siriana d’Alep acollida per la Comunitat de Sant’Egidio que havíem entrevistat a Catalunya Cristiana. Ajudar els pobres li guareix la ferida profunda d’haver deixat el seu país i la seva família. El seu testimoniatge era l’acompliment d’aquelles paraules de Francesc en convocar l’Any de la Misericòrdia: «A tots, els creients i els allunyats, pot arribar el bàlsam de la misericòrdia com a signe del Regne de Déu.» També en el marc de l’acte tingué un lloc la pregària contemplativa mitjançant una dansa senzilla i participada. Com va dir sant Joan Pau II: «Sant Agustí va dir que el qui canta prega dues vegades, jo us dic que el que balla en prega tres.»

L’arquebisbe Omella afirmava amb força que «no volem ser una Església autoreferencial, sinó servidora» i invitava tots els presents a aportar els seus suggeriments per a l’elaboració d’un nou Pla Pastoral. Des d’aquest editorial, i a la llum d’aquesta bellíssima cloenda, ens atrevim a respondre que les obres de misericòrdia haurien de continuar essent un dels eixos d’aquest nou Pla, generant sempre noves epifanies de bellesa.





Més notícies sobre EDITORIAL

Valentia missionera

Pactes i responsabilitats

Catalans ferits

Diàleg i drets










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET