Ràdio Estel
EDITORIAL
Bicentenari de Dorotea de Chopitea
Editorial
Redacció 07/12/2016

L’any que estem a punt d’acabar hem commemorat el bicentenari de la venerable Dorotea de Chopitea (Santiago de Xile, 1816 - Barcelona, 1891). Ja de petita va viatjar amb els seus pares a la Ciutat Comtal, on molt jove va contraure matrimoni amb el banquer Josep Maria Serra Muñoz, que després seria cònsol de Xile a Barcelona. Aquesta generosa dama va promoure un gran nombre d’obres docents, benèfiques i assistencials a Catalunya, la majoria de les quals encara subsisteixen. Entre elles va convidar sant Joan Bosco a Barcelona i, conseqüentment, els salesians i salesianes que han contribuït i contribueixen tant a la promoció integral d’infants i joves. Tot i que mai no va retornar a Xile no va oblidar els seus orígens i va patrocinar obres socials a les ciutats de Santiago i de Talca.

A Catalunya, Dorotea va fundar un seguit d’institucions perquè es poguessin exercitar totes les obres de misericòrdia tant les corporals com les espirituals. I ella mateixa va excel·lir-hi. Fou ben bé una «missionera de la misericòrdia». Esposa i mare de família amatent, cultivà una formació espiritual pregona, seriosa i continuada i va dur a terme una pràctica evangèlica d’acord amb l’Evangeli, especialment en la seva forma de viure personalment la pobresa, malgrat el seu distingit entorn social. Amb la seva ingent activitat benefactora, fou pionera de l’acció social de l’Església. I tot sense gens d’afectació: era una dona forta, com la que lloen les Escriptures, que solia dir: «A les hores que puc treballar pel proïsme, no em busqueu a les esglésies.» Va contribuir a la construcció de 5 temples, 15 escoles, 4 hospitals i 7 residències. De les obres socials que va fundar a Barcelona, la seva ciutat estimada, 12 es mantenen al mateix lloc, 6 en un nou emplaçament i 7 han estat absorbides per altres institucions o bé han perdut el seu objectiu original.

El pare jesuïta Antoni Guberna va explicar que, al llit de mort, el darrer moviment de Dorotea va ser agafar el crucifix, acostar-se’l als llavis i, després, elevar la mirada al cel. Preguem perquè el seu procés de beatificació —iniciat el 1927— avanci i arribi a bon terme.





Més notícies sobre EDITORIAL

El camí errat de la revenja

Palma més propera

Un doctorat doblement honorífic

A reveure, bisbe Sebastià










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET