Ràdio Estel
ESGLÉSIA CATALUNYA 
Jaume Camprodon, In memòriam
El bisbe Carles Soler i els periodistes Míriam Díez i Àngel Rodríguez recorden el bisbe emèrit de Girona
Redacció 29/12/2016

Tres testimonis propers, el bisbe Carles Soler i els periodistes Míriam Díez i Àngel Rodríguez, recorden el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, que ha mort als 90 anys

Testimoni de bondat i senzillesa
Carles Soler i Perdigó
, bisbe emèrit de Girona

El bisbe Jaume era un home bo. Les persones reconegudes com a bones deixen petjada fonda, ben marcada, en la terra de les persones que les han tractades, que s’han beneficiat de la seva bondat en actituds i gestos d’amistat sincera o de servei  humil.

La senzillesa i l’afabilitat eren habituals en el bisbe Jaume. El seu gest, la seva actuació no eren mai clamorosos, no podien, potser, cridar l’atenció. Però eren sempre bondadosos i eficaços. Per això els seus 28 anys de servei episcopal han estat un llarg pas, per la nostra Església diocesana de Girona, fent el bé, com el Mestre i Senyor Jesucrist. Dels apòstols que van veure, sentir i tocar Jesús, n’hem rebut el testimoni. Jesús va cridar el bisbe Jaume a fer actual la missió apostòlica entre nosaltres. La va acomplir dignament i eficaçment i la va amarar amb el testimoniatge de la seva bondat i senzillesa.

 

Als joves: «No espereu ordres des de dalt»

Míriam Díez Boschperiodista

 

Era un 3 de desembre del 1996 i els joves que ens reuníem al Centre Cristià dels Universitaris de Girona vam convidar el bisbe Camprodon a parlar del Concili Provincial Tarraconense, un tema que d’entrada ens quedava lluny i inaplicable. Paperessa. Nosaltres volíem canviar el món, i no a cop de decret.

«No espereu ordres des de dalt, mireu què podeu fer i apliqueu el Concili vosaltres mateixos.» Ens ho va dir amb aquella veu lenta i autoritzada, mai autoritària. Déu n’hi do, el consell. Per ser un bisbe, era tota una crida a la desobediència!

He recuperat la notícia que vam publicar en aquestes mateixes pàgines, i que imagino devia ser de les meves primeres col·laboracions a Catalunya Cristiana. A la foto veig els joves que l’escoltàvem mentre ens deia que volia trobar-se més sovint amb nosaltres. Els bisbes necessiten molt el contacte amb els joves, i també amb els joves universitaris. Tots hi guanyen.

El bisbe era profètic, en aquell moment no el vaig entendre, però ara ho veig: «Potser d’aquí a uns anys el Concili estarà en una prestatgeria, però l’Evangeli continuarà», ens va dir ben tranquil.

Més perles que contenen aquella crònica: «El bisbe es va mostrar molt interessat per saber què pensen els joves de l’Església i va demanar quina fesomia hauria de prendre.» Em sembla, llegint-lo, que és el que hauria fet el papa Francesc. De fet, allà on diu «el bisbe» podríem haver escrit «el papa Francesc» i el text conservaria tot el sentit. I finalment va reconèixer que «la catequesi falla una mica» i que «el cristià no ha de voler imitar Jesucrist, sinó fer un seguiment de la seva persona». No tinc res més a afegir. Vint anys després, les paraules del bisbe als joves són necessàries, pertinents i molt actuals. Un bisbe essencial, sense parafarnàlies. Apliqueu el Concili, apliqueu l’Evangeli, no espereu ordres des de dalt. Quin bisbe!

 

Un bisbe comunicador
Àngel Rodríguez Vilagran, periodista

El bisbe Jaume va ser el primer bisbe a escriure periòdicament una carta als lectors del Full Parroquial que després llegiria al programa de ràdio diocesà. Els bisbes que l’han seguit ho han continuat fent. 

Les seves cartes setmanals eren seguides per tot tipus de persones, creients o no. Tenien una particularitat: eren d’actualitat. Escrivia d’allò que realment interessava a la comunitat. I ho feia amb un llenguatge senzill, gens eclesiàstic, i amb les paraules necessàries. Per això arribava a tanta gent. La seva veu gruixuda, ponderada i amb una esvelta dicció ho facilitava.

A finals de la dècada del 1960 i durant uns anys, va escriure cada 15 d’agost una carta a L’Independant (en una edició especial per a la Costa Brava) adreçada als turistes de parla francesa que estiuejaven a la costa gironina. D’alguna manera va ser el preàmbul de la Carta als Turistes que aleshores redactaria cada primer diumenge de juliol al Full Parroquial.

Fou una persona apreciada pel periodisme gironí. Gràcies a ell i a Mn. Josep Maria Pont, aleshores delegat de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Girona, va potenciar l’oficina de premsa del bisbat. Van començar a enviar-se comunicats, a convocar rodes de premsa, a concedir entrevistes, es va ampliar l’estudi de ràdio i es potencià l’arxiu d’imatges del bisbat. A més, es va instituir de nou la festa de Sant Francesc de Sales. Cada 24 de gener, a la Casa d’espiritualitat de Banyoles, el bisbe Jaume convocava tots els periodistes de la diòcesi de Girona a una trobada informativa i posterior dinar. Era esperada per totes dues parts. Molts periodistes, avui, trobarem a faltar aquesta faceta comunicativa del bisbe Jaume. 





Més notícies sobre ESGLÉSIA CATALUNYA

L’Església catalana condemna la violència de l’1-O

L'Episcopat espanyol anima també a "respectar drets i institucions"

Omella demana sentit comú per "evitar confrontació i violència"

Benedictines i cistercenques parlen de "vulneració dels drets"










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET