Ràdio Estel
EDITORIAL
En clau de poder
Redacció 13/06/2017

Les reflexions que aportem en aquest número de Catalunya Cristiana sobre l’ús i l’abús del poder dins de l’Església volen contribuir a forjar una opinió personal i comunitària dels nostres lectors basant-se en l’evangeli i la reflexió d’alguns assagistes catòlics compromesos. Sabem que és un tema particularment sensible, perquè ateny la totalitat de la persona i les nostres relacions quotidianes. El pensament comú és que el poder està, en general, en mans dels altres i que si nosaltres l’exercíssim, l’empraríem millor. Aquesta creença, força estesa, sol estavellar-se amb la realitat. Tots tenim o podem tenir unes parcel·les de poder que sovint no reconeixem i a les quals estem molt aferrats. Pel que fa a càrrecs i responsabilitats, diu l’adagi popular: «Si vols conèixer bé un home, dona-li poder i, si vols conèixer-lo millor, pren-li.» Un principi fàcilment constatable també a les diòcesis, a les congregacions, moviments i parròquies.

El sensus fidelium és capaç de copsar fàcilment, per exemple, si el que regeix una comunitat es guia per una voluntat de poder o de servei. O si els laics que treballen en un determinat servei pastoral més aviat se’n serveixen.

Aquestes apropiacions han fet que probablement «el despotisme moral del poder hagi allunyat quantitat d’homes i dones de l’Església; potser no de Déu, però sí que s’han sentit allunyats dels sagraments» diu Roser Solé, teòloga. Continuant amb això «hi ha tot un “sistema eclesiàstic”, repetidament denunciat tant per Pere [Casaldàliga] com per Francesc, que es resisteix a perdre poders, privilegis i maniobres obscures diverses i a “perdre’s”, “dissoldre’s” en la dinàmica d’una església evangèlica i evangelitzadora al servei del Projecte de Jesús», Joan Soler, Meditacions vora l’Araguaia. En companyia de Pere Casaldàliga (Claret, 2017).

Potser el camí passa per, com diu Oriol Xirinachs, fixar-nos més en Jesucrist: «Ell no dona lliçons des del “saber, tenir i poder”, sinó que ensenya des de l’experiència de la pobresa que comparteix i des de la qual experimenta que és algú per al seu Pare» (Tornem Jesús als pobres, CPL 2016).

Un bon exemple d’aquesta lectura ha estat l’arquebisbe Omella: en saber que serà creat cardenal, va recalcar que «no és una carrera sinó un servei». «És un servei, i ho és no pel nostre honor i glòria, sinó per millor servir els altres», concretava. «No és un càrrec cap amunt sinó cap a baix, de servei, de rentar els peus com el Papa ho fa.»





Més notícies sobre EDITORIAL

El camí errat de la revenja

Palma més propera

Un doctorat doblement honorífic

A reveure, bisbe Sebastià










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET