Ràdio Estel
EDITORIAL 
Què va ser el 1968?
Redacció 23/01/2018

Amb aquest suggestiu títol l’Ateneu Sant Pacià, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el Pontificio Comitato di Scienze Storiche (Ciutat del Vaticà) ha celebrat un Congrés Internacional (Barcelona, 17 al 19 de gener de 2018). Es tractava de rellegir en perspectiva històrica, cinquanta anys després, la cadena de protestes que s’esdevingueren a França i especialment a París durant els mesos de maig i juny de 1968 i que constituïren la major revolta estudiantil i la major vaga general de la història de França i de tot Europa Occidental. Uns fets iniciats per grups d’estudiants contraris a la societat de consum als quals s’uniren grups d’obrers industrials, els sindicats i el Partit Comunista Francès. Ha estat enriquidor l’enfocament interdisciplinari del Congrés: des de la història, el rerefons filosòfic, les conseqüències en la ciència, la política, l’educació, l’art, la literatura, el cinema i en la vida eclesial. Una de les conseqüències del maig francès, coincidint amb el postconcili, fou la crisi del principi d’autoritat. Segons Gianni La Bella de la Università degli Studi di Modena: «El catolicisme europeu occidental fou dominat en el decurs d’un llarg decenni per una paralitzant polarització que va perdre de vista el veritable enemic: el d’una societat que s’estava secularitzant i posava en discussió els valors i els models de vida. L’enganyosa prospectiva del catolicisme del dissens fou la de creure de poder modificar políticament la societat per poder reformar i gairebé revolucionar l’Església.» Josep-Ignasi Saranyana, prevere i professor de la Universitat de Navarra, manifestava que «la revolució del 68 és la mare de totes les revolucions perquè d’alguna manera tanca un cicle que havia començat de molt abans i comença una nova etapa de la cultura humana que no sabem on acabarà». La mobilització del maig del 68 pot ajudar a interpretar moviments posteriors com ara el dels indignats, les conseqüències dels quals continuen vigents en els partits antisistema. En aquest sentit, el professor Francesc Torralba concloïa que «algunes idees del maig francès segueixen essent punyents en el moment històric que ens ha tocat viure: la crítica al consumisme, la necessitat d’apoderar el poble, la recerca de l’emancipació i de l’equitat de drets, l’anhel de la justícia social, l’antibel·licisme, però d’altres ens sembla que pequen d’una profunda ingenuïtat antropològica i d’una manca clara de pragmatisme per articular-les políticament i social».













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET