Ràdio Estel
EDITORIAL 
Comunitats ancianes
Redacció 20/02/2018

Una de les evidències que més sol doldre als cristians de les parròquies, comunitats i moviments de les nostres latituds és el progressiu envelliment dels qui els componen, sense un relleu clar ni suficient. A moltes parròquies hom es plany que a les misses només es vegi gent gran, la majoria de comunitats religioses s’han de refondre amb d’altres per tal de poder subsistir i els moviments que tenen més militants són els de persones post adultes.

Però, el que s’esdevé en l’àmbit catòlic no és un fenomen aïllat sinó que s’explica analitzant el context: avui la major esperança de vida d’una banda, unida a l’hivern demogràfic de l’altra, provoca aquest ostensible envelliment de la població. És el tema que analitzem en profunditat en aquest número de Catalunya Cristiana de la mà de la cap de redacció, Carme Munté.

Tot i que aquest envelliment demogràfic preocupa molts i des d’instàncies públiques i privades se cerquen mesures per frenar-lo, d’altres el veuen com una oportunitat. En cultures diferents de les nostres no s’entén que les persones hagin d’ingressar en residències a partir d’una certa edat: els vells continuen a casa fins a l’hora de la mort, l’ancianitat no és una etapa residual sinó un tresor de saviesa poc explorat que pot enriquir el diàleg intergeneracional, com podem comprovar en el programa de Ràdio Estel, Grans històries, diverses vegades guardonat. Les mateixes residències —que fan una tasca veritablement impressionant— s’estan obrint a nous formats per incloure els familiars.

Però, és evident també que les persones grans necessiten una atenció especial, també a l’Església. El periodista religiós J. L. Allen en el seu llibre La Iglesia del futuro (San Pablo) indica que una de les deu tendències que estan transformant l’Església del segle XXI és, precisament, la demografia. L’Església haurà d’ajudar a fer menys àrdua aquesta transició cap al nou paradigma derivat de l’envelliment. Les parròquies i diòcesis es veuran cada cop més instades a actuar com a xarxes de suport alternatives, posant en contacte els feligresos dotats de recursos i temps amb ancians necessitats d’assistència, i a l’hora, l’impacte del canvi es notarà en la vida interna de l’Església. Entre les conclusions que extreu és que «la tasca pastoral amb més rendiment en el futur serà la dedicada a la gent gran». I, també que augmentaran les vocacions tardanes: «Sembla probable que més de la meitat dels nous capellans el 2050 estaran per damunt dels 40 anys.» De fet, la nova ratio studiorum que regula la formació als seminaris, ja preveu de tornar a crear seminaris per a vocacions adultes. Tot plegat un bon motiu de reflexió quaresmal.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET