Ràdio Estel
Salvador Aragonés, Mohamed Said i Josep Vila, aquest dimarts en 'El Mirador', on ha intervingut també Txema Rius
SOCIETAT 
"El radicalisme islàmic comença a traslladar-se a Algèria"
Mohamed Said, en conversa amb Salvador Aragonés, Josep Vila Abelló i el marista Txema Rius, qualifica de "molt delicada" la situació al país
@IgnasiMiranda 12/03/2019

El president de l'Associació d'Amics de Palestina a Barcelona, Mohamed Said, el periodista Salvador Aragonés, l'economista Josep Vila Abelló i el marista Txema Rius, que viu des de fa 15 anys a Algèria, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació de crisi en aquest país magribí, amb les tensions per la intenció que tenia el president Abdelaziz Buteflika de presentar-se a la reelecció . Finalment, però, el mandatari ha cedit a les pressions i ha renunciat a optar a un tercer mandat, tot i que la voluntat inicial ha posat a prova aquestes últimes setmanes l’estabilitat d’aquest país i del nord d’Àfrica, així com el paper de França i Europa a la zona. Mohamed Said ha destacat que "la situació a Algèria està molt delicada en la que és, això sí, la primera vegada que en un país àrab un president accepta allò que li diu el poble". Ha alertat que "el radicalisme islàmic comença a traslladar-se al nord d'Àfrica, particularment també Algèria". Per la seva banda, Salvador Aragonès ha dit que "Algèria és un subministrador de gas molt important per a Espanya, fet que provoca que la inestabilitat esquitxi també aquí". El periodista ha comentat igualment que "caldrà escoltar què es diu des d'Espanya i Europa, perquè de moment no s'ha dit res oficialment". Finalment ha apuntat que "es produiran unes eleccions constituents després que Buteflika s'havia fet un vestit a mida amb els canvis".

Josep Vila Abelló ha recordat, en un altre moment, que "França segueix tenint, amb Algèria, un gran problema de consciència". Igualment ha subratllat que "els francesos encara es penedeixen de les coses que van fer-hi, perquè va haver-hi moments de matances indiscriminades". L'economista, a més, ha assegurat que "Algèria no pot ser un estat fallit com Líbia, cosa que seria encara pitjor que una dictadura". I en una intervenció durant els primers minuts de col·loqui, el marista Txema Rius ha destacat que "tant els joves com els jutges i advocats que s'han manifestat de manera directa no creuen gaire en aquesta promesa de Buteflika de no presentar-se". En aquesta línia, ha aclarit que "el clan de Buteflika són sobretot el seu germà Said, l'Armada i les restes salafistes que queden dins el partit governamental". El marista també ha destacat que el règim "té el poder econòmic de les classes mitjanes, perquè ha donat el comerç als intermediaris de l'agricultura i del mercat negre no regulat, cosa que és un poder econòmic".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 12 de març

Buteflika, de 82 anys, va tornar diumenge a Algèria després d'haver estat ingressat en un hospital de Ginebra en estat neurològic molt greu i amb problemes respiratoris. Amb una salut molt fràgil, Buteflika no repetirà de candidat, però ha decidit retardar les eleccions. Després d’una gran manifestació als carrers d’Alger el 22 de febrer passat, s'havien multiplicat les accions cíviques, polítiques i judicials per intentar que s’invalidés la candidatura del president a una cinquena elecció, però finalment ha estat ell qui ha fet el pas enrere. Algèria, mentrestant, pateix encara les seqüeles d’una guerra civil, la dècada negra entre 1992 i 2002, que va enfrontar islamistes i l’exèrcit, amb gairebé 200.000 morts segons algunes fonts. El país va aconseguir una certa estabilitat tot i el cop que va suposar, també els anys 90, l’anul·lació d’un procés electoral en què guanyava l’aleshores anomenat Front Islàmic de Salvació (FIS) i en un context de terrorisme que va costar fins i tot màrtirs cristians recentment beatificats.

En qualsevol cas, l’encara president Buteflika està molt malalt i se sap que no es pot adreçar a la població algeriana des de fa anys, arran d’una embòlia cerebral que va patir el 2013. La sensació general al país és que, després de la utilitat que va tenir la seva arribada al poder el 1999 per unir Algèria després del conflicte, ara es manté artificialment, amb un clan que el sosté, i sense capacitat de gestió. Certament va superar protestes de funcionaris, treballadors i altres col·lectius socials, particularment els anys 2001, 2009 i 2013, però ara ja la feblesa per resistir era màxima. Mentrestant, des de França, Emmanuel Macron i el seu govern mantenen un “perfil baix”, sembla que davant la lliçó apresa per la comunitat internacional després de la terrible experiència de Síria.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET