Ràdio Estel
El politòleg Guillem Pursals ha participat aquest divendres en el programa 'El Mirador de l'actualitat'
INTERNACIONAL 
"Molts votants alemanys opten pel que és políticament incorrecte"
El politòleg Guillem Pursals, en conversa amb la periodista Teresa Carreras, diu que l'extrema dreta creix "per les classes populars"
@IgnasiMiranda 14/02/2020

La periodista Teresa Carreras, corresponsal de la revista europea 'El Siglo', i Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, han analitzat aquest divendres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació d'Alemanya, un país que es redefineix en un moment especialment sensible per a Europa. Viu entre una fragmentació política en augment i una ultradreta creixent, juntament amb l’anomenat populisme d’esquerra de tendència comunista. Pursals ha destaacat que la situació s'ha desbordat, amb l'anunci de renúncia de la nova líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Annegret Kramp-Karrenbauer. El que ha passat a l'estat de Turíngia, amb la dimissió del president només 24 hores després de ser elegit pel Parlament amb els suport de l'extrema dreta, està tenint conseqüències en la democràcia cristiana. "El discurs federal que ha tingut la CDU ha consistit a no cedir cap espai a la ultradreta, amb una mena de cinturó de seguretat i tancant la porta a qualsevol pacte", ha comentat Guillem Pursals. El politòleg  ha afegit que "el discurs del partit s'ha desmoronat completament". Ha apuntat que "les enquestes que surten, després del que ha passat a Turíngia, situen els comunistes com a primera força i Alternativa per Alemanya (extrema dreta), segona".

En un altre moment, Pursals ha dit que "la teoria del votant mitjà, que es basa a acostar-se al centre, pot funcionar depenent del sistema polític", i ha deixat obert l'interrogant sobre el que pot passar a Alemanya. Ha alertat davant "la tendència a fomentar la por als extrems, fet que provoca que els votants, que sempre volen respostes, reaccionin perquè no passi el mateix de sempre". El politòleg ha admès que fins i tot "molts votants alemanys s'apunten a allò que és políticament inccorrecte", i ha apuntat que "Turíngia, amb les noves eleccions, qüestiona que hagi servit d'alguna cosa la dimissió i la convocatòria dels ciutadans". Ha conclòs que "el nou votant d'extrema dreta està sortint d'antics votants socialdemòcrates, de classes populars i de treballadors de fàbriques o del camp". En el mateix context, ha constatat que "hi ha una tendència a un vot molt diferent que trenca el mite que la dreta es nodreix del vot elitista o de capes altes".

Teresa Carreras, per la seva banda, ha admès que "el discurs de 'ni aigua a comunistes i extrema dreta', exemple d'ordres donades pels partits des de dalt, són de vegades perillosos perquè, quan algú se'n desvia, passen coses". En aquesta línia, ha assegurat també que "no està clar que aplicar l'anomenat cordó sanitari comporto estar políticament més a prop del centre". La periodista, a més, ha destacat que "la democràcia cristiana alemanya està en hores molt baixes, fins al punt que li costa fer coalicions, cosa que passa també amb els socialdemòcrates". Igualment ha dit que "Alemanya és un país molt important que no pot veure frenat el seu creixement econòmic, encara que sigui petit".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 14 de febrer.

El cas de l’estat de Turíngia, on el nou president Thomas Kemmerich (liberal) va haver de dimitir la setmana passada 24 hores després d’haver estat elegit amb el suport de l’ultradretà Alternativa per Alemanya, destapa una tensió i un moviment que pot evolucionar cap a un nou període més estable o, per contra, cap a una sacsejada de conseqüències imprevisibles. Els analistes asseguren que Angela Merkel, que té data de caducitat política d’aquí a un any i mig aproximadament i que havia trobat substituta al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata però que ara ha anunciat la seva renúncia a l'estiu vinent, ha tingut molt a veure en el desenllaç d’aquesta crisi a Turíngia. I és que els diputats de la CDU també s’havien sumat a la formació d’aquesta majoria amb la ultradreta. La fermesa de la cancellera davant el discurs extremista pot ser que no li doni rendiment polític, ni a ella ni sobretot a la seva successora, però mostra una gran coherència. Lògicament també el líder del partit liberal FDP, Christian Lindner, va influir notablement en la dimissió de Kemmerich.
 
Tot i que alguns diuen que a França funciona el discurs de copiar propostes polítiques de l’extrema dreta, com una estratègia de socialistes, liberals i democristians precisament per intentar que no augmenti el suport ultra, el cas d’Alemanya és ben diferent. Ens hem de treure el barret davant aquesta coherència de Merkel i altres dirigents polítics de diverses forces democràtiques considerades moderades o més centrades, perquè allò més elogiable en els dirigents polítics és l’actitud de posar el ciutadà i el país, com també el conjunt d’Europa, per sobre dels partidismes i les ideologies. Veurem com evoluciona aquest esperit reformador de l’Alemanya que ha de conduir també el futur immediat de la Unió Europea. Amb un horitzó que ens mostra cada dia més a prop les eleccions del 2021, que podrien avançar-se, el lideratge democristià d’Annegret Kramp-Karrembauer ha estat efímer, i caldrà que la CDU trobi un nou líder. Socialdemòcrates i liberals no presenten tampoc un panorama que inviti a l’optimisme entre les seves files. Els alemanys necessiten un canvi i una clara redefinició de la seva pròpia democràcia. Europa, també.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET