Ràdio Estel
EDITORIAL 
Catalans ferits
Redacció 05/10/2017

Alguns pensaven, de bona fe, que a darrera hora hi hauria una entesa o que la policia es limitaria a vetllar per l’ordre públic sense agredir: no va ser així i les instruccions rebudes sumades a la tensió acumulades en els dies d’espera va fer que diumenge 1-O aquests servidors públics agredissin de manera desproporcionada la població que volia exercir pacíficament el dret a votar. El resultat: vuit-cents ferits, alguns greus, danys materials i gran part de la població entristida o indignada. Les imatges dels atacs difoses mitjançant les xarxes socials, han donat la volta al món i són més eloqüents que molts discursos.

El bisbe de Solsona en una nota deia: «Admiro la valentia i la resistència pacífica d’aquells que varen defensar l’exercici legítim del dret a l’autodeterminació del nostre poble i condemno tots els actes violents que es van produir, especialment aquells comesos pels servidors públics.» El cardenal de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona qualificaven de «deplorable» la situació de violència que es va viure diumenge passat a Catalunya i instaven a una sortida «pacífica i democràtica». El de Girona i el de Terrassa invocaven el «diàleg sincer, pacífic, responsable i assenyat». No sols els bisbes s’han pronunciat, també ho han fet religiosos, religioses, sacerdots, seglars, entitats d’Església i de la societat civil, universitats, que s’han sumat a aquesta denúncia i han demanat una vegada més diàleg i pau.

Tot diàleg comporta una voluntat d’entesa i aquesta representa una certa renúncia entre les parts dialogants. Com afirma Mn. Antoni Babra, professor de moral social, en un conflicte, «la Doctrina Social de l’Església no en té prou amb el diàleg —per virtuós que sigui— sinó que cal reforçar-lo amb l’activitat negociadora». En el moment de tancar aquesta edició, es parla de mediació internacional, de referèndum pactat, d’una comissió independent, formada per juristes i personalitats rellevants que en un temps limitat puguin oferir una proposta al Govern d’Espanya i al Govern de la Generalitat que permeti articular una via de sortida... Davant d’una situació de controvèrsia que ha anat en augment fins a esclatar caldrà enginy i segurament, nous interlocutors. Davant la raó de la força ha d’imperar la força de la raó. Jordi Giró, filòsof cristià, diu: «No es tracta que compartim una mateixa ni única posició concreta sobre el conflicte. Ni tan sols que ho intentem. Ni que ens posem d’acord en com hauríem de sortir del mal pas. Sinó que ens constituïm, per sobre de tot i de tots, uns grups de persones que sota la inspiració històrica dels Comités pour la paix Civile et religieuse, que va constituir Jacques Maritain, optem per seguir volent-nos i estimant-nos. I que no deixarem que per res del món, i tot i el que pugui succeir, les diferents opcions polítiques o socials de cadascun de nosaltres, ens enemistin o ens separin.»





Més notícies sobre EDITORIAL

Valentia missionera

Pactes i responsabilitats

Diàleg i drets

Jubileu mercedari










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET